5.L'ORGANIGRAMA

5.1 INTRODUCCIÓ I DEFINICIÓ D’ORGANIGRAMA

Primerament, en aquest treball, coneixerem el concepte, els tipus i les funcions dels organigrames juntament amb els mecanismes de coordinació del treball. També explicarem la coordinació segons Mintzberg i citarem tres autors - Taylor, Fayol i Ford – que tracten l’organització de l’empresa. Per finalitzar, aplicarem aquest marc teories a la pràctica, realitzant l’organigrama de la nostre empresa. Segons l’enciclopèdia catalana defineix l’organigrama com la representació gràfica i esquemàtica de l'organització d'una empresa o institució, l'objecte del qual és identificar les relacions entre els diferents elements i la funció específica de cadascun d'ells.

Perquè sigui un element efectiu de racionalització en l'organització de l'empresa, el tipus de relació entre elements s'estableix segons l'ordre jeràrquic i de subordinació i ha de reflectir també la seva dependència tècnica per evidenciar les coordinacions necessàries i evitar les dobles competències, és a dir, els organigrames són la representació gràfica, sintètica i simplificada, de l’estructura de l’organització empresarial, i donen a conèixer les característiques primordials d’aquesta estructura.

Perquè realitzi la seva funció ha de complir els requisits següents: 

a)     Diferenciar els elements que componen l’empresa

b)    Diferenciar els nivells i posicions d’autoritat

c)     Ser fàcil de comprendre

d)    Ser senzills (únicament ha de contenir els elements indispensables)

5.2 TIPUS D’ORGANIGRAMES

5.2.1     Per naturalesa

o    Micro administratius: Correspon a una sola organització, i poden referir-se a ella en forma global o mencionar alguna de les àrees que l’integren.

o    Macro administratius: Integra més d’una organització.

o    Meso administratiu: Considera una o més organitzacions de un mateix sector de l’activitat especifica.

5.2.2     Per finalitat

o    Organigrames informatius: Donen una informació global de l’empresa, per tant, només hi apareixen les grans unitats que la formen.

o    Organigrames d’anàlisi: Hi apareix la totalitat de l’estructura organitzativa de l’empresa d’una manera detallada.

o    Organigrames formals: Quan responen a un model de funcionament planificat d’una organització segons la funció de cada departament. 

o    Organigrames informals:  És el conjunt de relacions personals i socials que no estan preestablertes per la direcció o organització de l’empresa, però que sorgeixen espontàniament quan les persones s’associen entre si.

5.2.3     Per àmbit

o    Organigrames generals: S’hi reflecteix tota l’estructura general de l’empresa; és a dir, tots els departaments.

o    Organigrames detallats: Informen sobre l’organització d’un departament concret de l’empresa.

5.2.4     Per contingut

o    Organigrames estructurals: Només representen les unitats que formen l’empresa i les seves relacions.

o    Organigrames de personal: Només hi ha representades les persones (nom i càrrec) que ocupen les diferents unitats.

o    Organigrames funcionals: Informen sobre com estan formades cadascuna de les unitats marcades en el gràfic.

5.2.5     Per presentació o disposició gràfica

o   
Organigrames verticals: Pretenen destacar la jerarquia de comandaments, en el sentit que les posicions que tenen més autoritat se situen en els llocs més elevats i, per sota, es que hi estan subordinades. També pretenen destacar les relacions de subordinació directes i indirectes. 

    

Organigrames horitzontals: Poden tenir els mateixos elements que els organigrames verticals, però les unitats de comandament normalment se situen a l’esquerra i, a la seva dreta, les unitats que hi estan subordinades. L’objectiu d’aquesta organització és destacar la importància de les funcions sobre la jerarquia de comandament. 

 o    Organigrama mixt: Utilitzen la combinació d’organigrames verticals i horitzontals per ampliar les possibilitats de representar-los gràficament. Normalment s’utilitzen en organitzcions amb un gran numero d’unitats en la base.

o    Organigrama en bloc: Són una variant dels organigrames verticals i tenen la particularitat d’integrar un major nombre d’unitats en espais reduïts. Per la seva estructura, permeten que apareixien unitats ubicades en els últims nivells jeràrquics.

o    Organigrames radials: Són menys corrents que els altres dos. És un tipus d’organigrama que intenta crear un impacte visual per destacar en el centre els nivells més alts de direcció.